Un altre cop cap a Tossa!

En el món de la triatló hi ha bicicletes i cabres. Bicicletes de passeig (la meva), les de tota la vida, les que has d’apretar les dents i anar pedalant amb força si vols seguir un bon ritme, i les cabres o model ultralleuger i amb format aerodinàmic per volar quan la carretera (i també les cames) ho permeten.

Ahir sabia del cert que la sortida de bici d'avui era de les bones: anada a Tossa (aquests avegada des de Mataró ja amb la bici), prop de quatre horetes, amb bona companyia i amb el gran mestre Bernat Moragas al cap davant. Però podia ser dura de veritat depenent de si els propietaris d’aquestes cabretes (Dani, Alberto i Jose Manuel es posaven a tirar). Sort que tinc unes bones cames...que no tiren gaire, però.

Per si un cas havíem de patir massa vam anar a dormir d’hora. Més aviat ens vam adormir d’hora, al sofà roncant quan intentàvem veure una pel·lícula amb l’Anna.

El despertador sona a 2/4 de 8 (més hores de les que estic acostumat a dormir), esmorzo una mica, em vesteixo, em poso crema de sol, abraço l’Anna abans que vagi a treballar (pobreta) i cap a l’SBR. Som 12 companys d’equip per fer la ruta. En Bernat ens dona les indicacions: tranquils fins a Tossa i a fondo de tornada. A veure quan tardaran els pastorets a trencar el ramat. Beee.

L’anada la fem escalfant, per una vegada es porten bé els de davant. Anem recollint unitats pel camí i som ja una vintena al grup. La carretera els dissabtes i diumenges hauria de ser nostra. Els cotxes si volen córrer que vagin per l’autopista!

Anem passant per la zona d’Arenys, Sant Pol...ai que jo em quedo a la platja que en aquesta vida no hem vingut cada dia a patir no? No són ni les 9 i ja es respira un bon ambient banyista. De moment la temperatura és bona però no tardarem pas gaire a suar. 

Estem agafant un bon ritme de 32 a 24 km/h i jo em vaig espantant. Que encara queda força tall! A Callella vaig fent bromes, davant el mercat torno a cridar “todo a 3 euro” i altres coses que segur que em fan perdre forces per l’entrenament. Demano si a Tossa pararem a fer esmorzar i cerversa i em diuen que no, que això és un entreno. No sé que passa però aquest equip s’està porfessionalitzant molt. Res a veure amb els primers temps quan amb en Coro i en David Cañada paràvem a fer un bon esmorzar!! Doncs què hi farem, m’haurè de conformar amb una barreta energètica (ecsss) i un plàtan.

La remor dels cotxes avançant no em deixa sentir un dels sorolls més bonics d’aquesta vida: el de les rodes de la bicicleta, sobretot les de perfil. Un so fi, que va augmentant en intensitat a cada pedalada. Un so capaç de donar tranquil·litat, bon rotllo. Ja em veig dirigint un concert de rodes de bicicleta a l’Auditori.

Em concentro en la carretera i entre Blanes i Lloret la ruta s’anima amb dos pujadetes que comencen a fer-se dures pel ritme que portem. Ai, ai ai. Apreto dents i intento seguir el ritme del petit dels Nicolau, en Quim. 19 anys, cos de triatleta i novell però amb molt de futur.  Els últims dos mesos ha fet un canvi brutal. No m’estranya sent fill de dos triatletes dels bons (en Miquel i la Maria). 

En Jordi Claret va aguantant bé, però també em diu que avui patirà. 

Arribem a la part principal del recorregut, la pujada de Tossa. Es fa dur però la fem prou bé. Baixem a Tossa, ja tenim la meitat feta. Ara bé la part dura i abans anem a refrescar-nos.

Tornem a pujar el portet de Tossa i els propietaris de les cabres de davant em reclamen relleu. Tenen ganes de veure el millor culet de l’SBR Open Team marcant el ritme. Això m’ho diuen ells i elles, eh, que consti en acta.

Em poso a tirar, però duro 3-4’. La gran Clara em passa, seguida de la Mai. Tot una campiona mundial i medalla olímpica que ens acompanya i fins i tot em fa una petita ajuda amb una empenteta al cul per tirar més. Em va de luxe però no puc seguir el ritme dels primers. Així que em concentro a anar fent. Baixant anem amb en Quim i la Vicky abans de fer el reagrupament a Blanes. Ara la broma s’ha acabat, toca apretar fins a Mataró. Si jo no puc més! Portem 70 km i a l’arrencar de nou, els primers es posen a fer una autèntica contrarellotge. Fa una calor que espanta i amb tants cotxes que van a la Costa Brava la carretera encara s’escalfa més.

Aconseguim fer un bon grup amb en Miquel, en Quim, la Clara, en Javi, la Vicky i un servidor que ens anem rellevant i així fer més suportable la tornada a casa. Els quilòmetres es van notant a les cames. La sensació dels quadríceps és dura, estan carregats i no saben què fer. Ells es volen posar en remull però el seu propietari encara no els deixa.

Agafem una bona mitjana de 35-38km/h que anem aguantant durant forces quilòmetres. I jo, tot i que portem més de 80 km em començo a sentir genial. Començo a tirar en diferents ocasions del grup i a un bon ritme. M’he de frenar (sí companys, sí) però es tracta d’anar junts i ajudar-nos. A l’alçada de Sant Pol-Canet la mega amiga super Clara es queda tallada i ens perd. Jo sé que això és el pitjor que et pot passar i sobretot quan portes tants quilòmetres a les cames i el cos i la ment et diuen prou. Amb en Javi l’esperem i l’animem. En Javi es queda a Arenys a casa seva (el tio ja en té prou) i jo li dic a la Clara, va que et porto a casa. Anem agafant un ritme prou bo però la Clara pateix. Al final recupera les forces i fem uns dos quilòmetres finals a 38-40Km/h. Com diria en Bernat Good Job. En total han caigut 111 km amb 3h 47’ i a 33 graus tot i que deien que baixarien les temperatures...

Ja tenim un altre bon entrenament al sac, amb uns grans companys. Després cap a casa i a recuperar part de les 4.000 calories que el Garmin em diu que he perdut...però no les trobo per enlloc.